Calaix de guies

Aquesta guia datada probablement al juny del 1980, és força interessant des del punt de vista històric, donat que possiblement seria la primera publicació externa de la Corporació Metropolitana de Barcelona on s'exposava la llavors recent codificació de les línies interurbanes. Llavors cada companyia aportava la seva pròpia nomenclatura o directament no tenien cap identificació. La Corporació divideix el territori en quatre àrees: Besòs (magenta), Vallès (cian), Llobregat (groc) i Barcelona ciutat (verd). 1 Les línies s'identificarien doncs amb un prefix que és la inicial de l'àrea cap a on es dirigeix la línia (B..., V... o L...), el primer dígit seria cap a quin municipi de l'àrea es dirigeix la línia i el segon dígit està subjecte a diferents variacions depenent de l'àrea, però normalment se segueix la norma que el 0 és la línia general, l'1 la primera variació, el 2 la segona, etc. Per exemple, la línia L70 seria una línia que es dirigeix a l'àrea del Llobregat (L), que va a Sant Boi (7) i és la línia general (0). La línia L71 seria la primera variació de la L70, la línia L72 la segona variació, etc. Aquest sistema era força original i sòlic, ja que es veuen una sèrie de patrons lògics. En quant a les línies de Transports de Barcelona, aquestes no es van incorporar al sistema, però creiem que la Corporació tenia plans per fer-ho, donat que hi havien espais reservats. En aquesta taula on faig «enginyeria inversa» del sistema, estan coŀlocades les línies de manera que es veuen alguns patrons.

L'anvers de la guia és el mapa de tota l'àrea metropolitana 2 on es representen gràficament les línies interurbanes en verd, el metro FMB en vermell, les línies de Ferrocarrils de la Generalitat en lila, i finalment les línies de rodalies de RENFE en rosa. El traç de les línies és força gruixut i dóna un grau d'imprecisió.

Com a dada curiosa, podem veure futures perllongacions del metro FMB amb les seves estacions, les quals algunes portaven noms que diferien força als que coneixem avui dia. 3 Els noms de les estacions en servei són els mateixos que ens trobem a la guia dels transports municipals de Barcelona del 1980. El logotip utilitzat s'assembla molt al disseny futur de Josep Maria Trias. 4

En quant a les línies de Ferrocarrils, es fa una distinció clara de les mateixes, indicades amb el logotip de la companyia original. A la línia Catalunya, la llegenda clarament fa una distinció entre la línia de metro «FC de Sarrià» i la línia interurbana «FC de Catalunya». El logotip de Ferrocarrils de la Generalitat era aquell logo primitiu que va durar poc i com es veu aquí, va tenir una aplicació més enllà de l'ús intern. 5

Continuant en la cara del mapa gegant, a la part superior esquerra hi trobem tres petits mapes amb els serveis urbans de Badalona i l'Hospitalet de Llobregat. El tercer mapa és un detall de la terminal de la Plaça Espanya donat que la majoria de línies de l'àrea del Llobregat tenien el final allà. 6

Donant la volta a la guia, veiem impresos tres contenidors d'informació. A la part superior esquerra ens trobem una taula amb les línies representades al mapa, tot i que alguna línia no apareix a la taula però sí que apareix al mapa. Com a cas especial la línia nocturna NS no apareix en cap lloc. Cada línia té l'horari de primera i darrera sortida, la freqüència de pas, l'itinerari i l'empresa encarregada en explotar la línia. 7 Aquesta taula estava inspirada en la de les guies barcelonines dels anys 70.

A la part inferior esquerra ens trobem informació relacionada amb les línies ferroviàries (FGC 8 i RENFE 9). Cal dir que a la línia Catalunya, es veu clarament que les estacions que són només del servei de «metro» o del «Ferrocarril de Sarrià» no apareixen perquè no formen part de la línia interurbana. En quant a RENFE veiem cada servei d'un color i el patró de serveis és força diferent al que coneixem avui dia.

A la part dreta hi ha impresa una matriu de consulta ràpida on s'indiquen uns punts clau i cada casella indica quina línia agafar entre dos punts clau donats. Aquest concepte s'utilitzaria de nou a la guia dels transports municipals de Barcelona del 1983. 10 Acompanya a la matriu un petit manual que explica com utilitzar-la. 11 Finalment hi ha un gràfic amb els municipis compresos en l'àmbit metropolità farcits amb un color segons l'àrea on s'ubica el municipi.

La guia té un contingut històric atractiu perquè és l'origen de moltes coses, és a dir, sabem d'on hem vingut i a on hem anat a parar. Des del punt de vista del disseny, però, no és així, donat que el producte sembla un prototip per a ús intern de la Corporació en lloc de ser un producte adreçat a l'usuari. La base cartogràfica es tornaria a utilitzar en més edicions de plànols de transport fets per la Corporació com següents edicions d'aquest producte i també en una sèrie de guies municipals editades l'any 1987 dels municipis de Badalona, Gramenet, Cornellà, Sant Boi i Sant Cugat. La guia no té portada ni contraportada, encara que la guia plegada sembla que sí que en té, de portada. Fa pensar que seria el típic cartell gegant que hom es trobaria penjat en la paret d'alguna oficina de la Corporació.