Calaix de guies

A partir de finals dels anys 80, l'ordinador personal va començar a consolidar-se en el món de les Arts Gràfiques. Els models més importants foren el Macintosh i l'Amiga, que van permetre popularitzar el concepte d'autoedició. Especialment amb el primer model, programes com Pagemaker, Freehand, QuarkXPress o Illustrator van ser claus per la modernització dels fluxos de treball.

Després dels Jocs Olímpics, Transports Metropolitans de Barcelona va encarregar la renovació de la guia d'autobusos urbans, que fins aquell moment estava compartida amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La nova proposta era un redisseny de la Guia Olímpica de Transports, adaptat a les necessitats de TMB. Aquest nou disseny duraria fins l'any 2001. El suplement de La Vanguardia del 30 de juny del 1993 recull un petit article sobre Miquel de Moragas i Spà.

Així doncs, aquesta va ser una de les primeres guies del transport públic barceloní fetes per ordinador. D'això es fa palès, per exemple, en el gruix constant dels filets, la nitidesa de la imatge i un registre quasi perfecte. 1

El nou disseny presenta un mapa pseudoesquemàtic que simplifica el dibuix dels carrers però manté una visió versemblant. 2 Apareixen totes les vies per on passa el servei d'autobús, a part d'altres carrers que serveixen per donar un context de la situació, especialment a la zona de l'Eixample. De color verd es representen els parcs, turons, places grans o esplanades. Les línies de bus es representen amb un filet negre. Les estacions de metro apareixen amb el logotip inscrit en un quadrat farcit del color de la línia.

Tal com explica la solapa de la guia, quan una línia d'autobús tomba una cruïlla o travessa una plaça (farcida en gris a partir de 1994), es presenta a la mateixa un cercle de color negre o grup de cercles amb una fletxa, que pot estar seccionat, amb una fletxa per secció, amb la línia o línies que tomben. 3 La línia pot estar en blanc o en vermell, depenent de si és el trajecte d'anada o tornada. Un cercle (quadrat en 1993) de color vermell indica el punt d'inici o final de la línia. 4 Si la distància entre cruïlles és molt llarga al mapa, habitualment es posa un recordatori de la línia en un punt intermig.

Encara que el disseny fos força original, ha resultat ser un d'aquells casos que, intentant simplificar, es crea un sistema més difícil d'entendre per a l'usuari no expert. Un disseny que requereix una explicació de com s'ha d'utilitzar, mai funcionarà.

Al revers de la guia hi trobem una matriu de recorreguts de línies d'autobús on apareixen quasi totes si l'espai ho permetia 5, el diagrama de la xarxa de metro, 6 7 d'autobusos nocturns, 8 9 i un llistat de línies singulars, especials o fora de la tarificació habitual. 10 Al principi apareixia també un llistat de carrers i llocs d'interès. 11 El primer va desaparèixer aviat i el darrer es va eliminar a finals dels 90 o principis dels 2000.

Es pot veure amb aquest disseny que TMB començava a manifestar una identitat pròpia allunyada de la que vol representar l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les tires de les parades començarien a tenir un disseny propi, 12 així com les etiquetes de línies a les parades (passarien de groc a vermell), desenvolupament de tecnologies pròpies o abonaments exclusius per les línies de TMB. Tot i això, a la guia apareixen els autobusos urbans d'altres empreses: com són les línies de Torre Baró (Lydia) i les d'Horta (Casas/Authosa). Avui dia aquest «allunyament» encara segueix sent més evident que mai…