Barcelona Curves 2020

Barcelona, ciutat on el disseny és protagonista, actualment està submergit en un constant dilema: si funciona no toquis res, o bé renovar-se o morir? És cert que en quant al transport públic és més comú el primer cas. És normal, s'ha consolidat un disseny que segueix funcionant encara tenint 40 anys al darrere i no és convenient molestar als usuaris amb un canvi radical. Això, però, no impedeix als dissenyadors imaginar altres alternatives.

En aquest cas vaig dissenyar un plànol esquemàtic completament diferent al que veiem habitualment a Barcelona i a la resta del món, doncs no trobaràs línies rectes ni cantons molt pronunciats. Ara els traçats són més suaus i més fàcils de seguir. També defineix diversos elements clau que en el disseny oficial no es fan evidents, com és el cercle que formen les línies de rodalies i que defineix l'Àrea Metropolitana de Barcelona, o també el futur oval definit per les línies 1 i 9, i intersecat per la línia 5, que defineix la part central de la ciutat. En conclusió, el plànol curvilini dóna la possiblitat d'establir formes i figures que generen harmonia en la composició i que no es poden aconseguir utilitzant altres criteris de disseny.

Alguns consideren que un mapa curvilini és la cosa més maca que han vist en la seva vida i altres (sembla que la majoria) que creuen que és la pitjor atrocitat mai feta en un disseny. És normal, ja que és quelcom al que no estem acostumats a veure. Max Roberts, psicòleg expert en semiòtica i dissenyador, va comprovar que en estudis d'usabilitat, un disseny curvilini és més fàcil de llegir que els diagrames clàssics estil Henry Beck, copiats per quasi totes les xarxes del món.

Per últim, com a dada d'interès, la única xarxa que ha implementat oficialment un disseny d'aquestes característiques és la xarxa de tramvies i trens de Karlsruhe, i és possible que en un futur la xarxa de transports d'Hamburg també incorpori aquesta proposta dins del seu programa de renovació de la identitat visual.

Barcelona, ciudad donde el diseño es protagonista, actualmente está sumergida en un constante dilema: si funciona no lo toques, o bien renovarse o morir? Bien es cierto que en materia de transporte público es más común el primer caso. Es normal, se ha consolidado un diseño que sigue funcionando aún teniendo 40 años a sus espaldas y no es conveniente molestar a los usuarios con un cambio radical. Pero esto no impide a diseñadores imaginar otras alternativas.

En este caso diseñé un plano esquemático completamente distinto a lo que vemos habitualmente en Barcelona y en el resto del mundo, pues no vas a encontrar líneas rectas ni esquinas muy pronunciadas. Ahora los trazos son más suaves y más fáciles de seguir. También define varios elementos clave que en el diseño oficial no se hacen evidentes, como el círculo que forman las líneas de cercanías y que define la Área Metropolitana de Barcelona, o también el futuro óvalo definido por las líneas 1 y 9, e intersecado por la línea 5, que define la parte central de la ciudad. En conclusión, el plano curvilíneo da la posibilidad de definir formas y figuras que generan armonía en la composición y que no se pueden conseguir utilizando otros criteros de diseño.

Algunos consideran que un mapa curvilíneo es la cosa más bonita que han visto en su vida y otros (al parecer la mayoría) que cree que es la peor atrocidad jamás cometida en un diseño. Es normal, ya que es algo que no estamos acostumbrados a ver. Max Roberts, psicólogo experto en semiótica y diseñador, comprobó que en estudios de usabilidad, un diseño curvilíneo es más fácil de leer que los diagramas clásicos estilo Henry Beck, copiado por casi la totalidad de redes en el mundo.

Por último, como dato de interés, la única red que ha implementado oficialmente un diseño de estas características es la red de tranvías y trenes de Karlsruhe, y és posible que en un futuro la red de transportes de Hamburgo también incorpore esta propuesta dentro de su programa de renovación de la identidad visual.

Barcelona, a city where design is protagonist, is involved nowadays in a constant dilemma: if it works don't touch anything or recycle or die instead? Trully is, speaking on public transport, the first case is the most common one. It's OK, as there is a design that after 40 years is still working well, and it's not nice to upset the general public with a radical change. This, however, doesn't stop designers to imagine further alternatives.

In this case I designed a completely different network diagram to what we are accustomed to see in Barcelona and the rest of the world, as you won't find any straight line or outstanding corners. Now strokes are softer and easier to follow. It also defines several key elements that you couldn't see before on the official design, like the circle formed by the commuter rail lines or the future oval defined by lines 1 and 9, with line 5 intersecting between, defining the city centre. To sum it up, the curvilinear diagram gives the possibility to set shapes that generate compositive harmony and it's not possible to achieve using other design criteria.

Some consider a curvilinear map as the most beautiful thing they have ever seen and others (seems like most of the people) think it's the worst mistake ever made on a design. It's a typical way of thinking, as it's something we are not accustomed to see. Max Roberts, psychologist, semiology expert and designer, demonstrated in usability studies that curvilinear designs are easier to read than classical, Henry Beck style diagrams, copied by almost every network around the world.

Finally a fun fact - the only network which officially has adopted a design with these features is the Karlsruhe tram and train network, and it's possible in a close future that the Hamburg network will also adopt this design proposal within their visual identity refurbisment program.

Map