Metro Mapping

Cada ciutat té les seves pròpies regles de disseny i la seva xarxa de transport públic ha d'obeir-les, incloent la seva senyalització. Aquest element normalment s'escapa de les regles i utilitza uns paràmetres genèrics que es van clonant a moltes ciutats.

Com si de la tipografia Helvètica es tractés, l'any 1933, Henry Charles Beck va definir unes regles de disseny pel diagrama de línies del metropolità londinenc tan perfectes i elegants que va iniciar una tendència potent que es va contagiar a quasi tot el món. Dibuixar línies horitzontals, verticals i diagonals de 45 graus és un estàndard que funciona molt bé i els usuaris hi estem acostumats. Violar aquestes regles sembla que ens podria conduir a una catàstrofe.

Però el mateix Henry Beck tenia més idees i existeixen esbossos de diagrames del Tube de Londres amb diferents regles de disseny. Una de les més conegudes és utilitzar diagonals de 60 graus en lloc de 45. Què hauria passat si aquestes regles diferents haguessin sigut publicades? Potser tots els metros del món tindrien als seus diagrames diagonals de 60 graus.

Barcelona té unes característiques úniques que sembla que els dissenyadors han ignorat per comoditat. La ciutat comtal té una forma allargada i en diagonal. La mar està situada a la part sudest i Collserola a la part nordoest. El riu Besòs està al nordest i el Llobregat al sudoest. Oficialment, però, per representar Barcelona en un mapa, es gira justament 45 graus per deixar la muntanya amunt i la Mediterrània avall, així es fa cabre tota la ciutat dins d'un desplegable en format horitzontal.

En aquest diagrama tetralinear només hi ha diagonals de 30 graus. És un disseny isomètric que aprofita les idiosincràsies de Barcelona i aporta una nova visió a la xarxa del Metro. També juga amb la discreció, és a dir només apareix la informació suficient per planificar un trajecte en metro sense cap dificultat. S'han hagut de fer algunes concessions, com eliminar la xarxa de Rodalies i tramvia, i les estacions de la zona 2 de l'Àrea Metropolitana. Incloure això coŀlapsaria el disseny si no s'engrandeix el format del paper. Igualment, les estacions que connecten amb algun d'aquests modes de transport segueixen senyalitzades. La futura extensió de la línia 9 que unirà els dos trams en servei es veu amb una línia discontínua molt discreta.

El públic objectiu d'aquest diagrama és el qui necessita realitzar un trajecte dins de la ciutat de Barcelona o aquell que vol moure's per l'Àrea Metropolitana només amb el metro.

El format del paper és igual que el dels anys 70 i 80: un petit tríptic 1. El plànol oficial afegeix un quart panell per fer cabre la llegenda 2. En canvi, aquesta proposta és capaç d'aprofitar el format antic amb moltes noves estacions i línies afegides.

Aquest disseny apareix destacat al lloc web «Transit Maps». Podeu llegir la seva anàlisi aquí.